Sant Jordi i Temps de flors

Després d'un temps sense poder quedar vam celebrar un Sant Jordi amb retràs. Vaig anar a veure a la Soraya a casa seva i li vaig dur un regalet. Un llibre sobre cavalls! Vam estar llegint una estoneta i després la Soraya em va voler ensenyar la seva habitació i les seves joguines. Un matí molt maco, les dues teníem moltes ganes de veure'ns.

Tot just la setmana passada vam anar direcció Girona, a veure el temps de flors. Però quan vam deixar el cotxe a la devesa la Soraya va veure la fira i ja no hi va haver volta enrere. Ens vam passar allà tota la tarda. A més, hi havia ponis! Ens ho vam passar molt i molt bé.

Coreografies amb patins

Per fi s'han acabat els exàmens i ha arribat les vacances! Després d'un temps sense poder quedar, la Soraya i jo hem anat al parc Francesc Macià de Malgrat de Mar amb l'Iris i la Sigrid. L'Iris, pensant en tot, es va emportar patins, i després que la Soraya i la Sigrid juguessin i es coneguessin pel parc, vam anar a patinar. 

A l'Iris i a mi ens va agradar molt la facilitat que van tenir per fer-se amigues. Semblava que es coneguessin de tota la vida!

Després d'una hora de provar coreografies i triar diverses cançons, al final el resultat va ser el vídeo que trobareu a continuació. Esperem que us agradi!!!

Rialles i manualitats

Fa temps que no escric al blog, però tenim un munt de coses per explicar la Soraya i jo des de Febrer!

El diumenge 9 la Soraya i jo vam fer una escapada al teatre de Blanes. A Rialles feien una obra que semblava divertida i ens venia de gust anar-hi. Es deia "Sense solta" i la protagonitzaven tres comediants acompanyats d'escales, amb les quals feien veure que volaven i que anaven en vaixell. Va ser molt entretingut! Tot i que a vegades la Soraya no entenia què representaven, però jo li anava explicant. Abans de tornar a casa vam estar una estoneta a la platja. Com li agrada jugar amb la sorra!!! Encara guardo una pedra blanca molt maca que va trobar i em va regalar.

A partir d'aquella sortida va començar la nostra aventura amb les manualitats. Com el 19 de març va ser el dia del pare teníem l'excusa perfecte per fer-ne de les nostres. I dos dies ens hi vam passar amb els regalets que li vam preparar! L'11 i el 18 de març la Soraya i jo teníem per objectiu preparar algun manual que agradés al seu pare. A la foto en teniu el resultat.

I finalment avui... Que com ens va agradar molt fer manualitats hem continuat, però aquest cop dos, un per l'aniversari de la seva mare i l'altre per l'aniversari del seu pare. Hem fet servir una ouera, cartolines de colors, un llibre per donar-nos idees i imaginació. A més, avui ens ha acompanyat una amiga seva. Una tarda d'allò més entretinguda!

Anem d'excursió!

Diumenge día 2 vam fer una trobada amb una altra mentora i el seu mentorat, la Tamara i en Victor. A les onze ja estàvem a punt per marxar. L'objectiu era trobar una granja de Sta. Susana, per passar el día junts. Vam agafar el cotxe, però ens vam adonar que el camí no estava ben senyalitzat. Ens vam trobar en una bifurcació i, sense voler, ens vam perdre pel bosc.Un home va passar en bicicleta, però tot i que vam cridar com bojos perquè parés, no ens va fer cas. Els nois es van emprenyar molt amb ell. Tot i així, més endavant dos nois sí que ens van ajudar a trobar el camí correcte. Ens va costar, pero vam arribar a la granja després de passar una estona molt divertida.
Quan vam arribar, la Soraya va començar a cridar en adonar-se que hi havia molts cavalls. Son els seus animals preferits! Al costat hi havia un "mini zoo". Allà vam veure cabres i cabretes, gallines, galls d'indi, avestruços, ànecs, burros catalans, gossos... L'altra mentora portava una pastanaga per donar de menjar als animals. Però una cabreta molt llesta se la va menjar sencera.
Abans  de marxar els nois van pujar a la carrossa que portava el cavall negre i van fer una volta per la zona mentre parlaven amb el cuidadors dels cavalls.
Ens ho vam passar tant bé, que tenim intenció de tornar un altre dia i fer una excusió a cavall pel bosc!!!

Més endavant una amiga i jo li vam fer un regalet a la Soraya. Volíem incentivar que parlés català i vam pensar que la millor manera de fer-ho era amb un joc. Vam trobar el joc de l'Apalabrados en català, li vam embolicar i la vam anar a buscar a la sortida de l'escola. Va ser una manera d'incentivar que parlés català amb nosaltres i que hagués de fer l'esforç de buscar força vocabulari. Va ser una tarda molt entretinguda!

Ahir va ser la última quedada que tenim per explicar, perquè la setmana passada la Soraya no es trobava gaire bé. La vaig anar a buscar a l'escola, vam anar a berenar i vam estar una estona al parc. La Soraya és tota una ballarina i va fer ple de coreografies mentre jugava al parc! Al final vam acabar a la biblioteca, on vam trobar un llibre ple de manualitats que ens va donar moltes idees. Ja tenim pensat aprofitar una altra de les nostres quedades per fer un cometa!!!

Hem anat al cinema!

Per dir adéu a les vacances de Nadal vam decidir passar una tarda al cinema. Vam anar a veure Lluvia de Albondigas II, que a la Soraya li feia molta il·lusió. Ella m'anava explicant els detalls de la primera pel·lícula, ja que jo no l'havia vist. Ens ho vam passar molt bé juntes.
El que va fer més especial la jornada va ser que ens faltaven deu cèntims per poder comprar les crispetes i la dona que treballava allà ens les va acabar donant gratis. La Soraya és una nena molt vergonyosa, però en veure l'acte de gratitud que havia fet aquella dona, va perdre tota la vergonya de cop i li va donar les gràcies. Va ser un moment molt maco.
Just després de les vacances la Soraya va marxar a Andalusia amb els seus pares, i aquesta setmana no hem pogut quedar per incompatibilitat d'horaris. És per això que la setmana que ve farem una activitat especial i sobretot dedicada a estimular el català.

Ja és Nadal!

Aprofitant les festes de Nadal la Soraya, el meu germà i jo vam anar a fer un volt pel centre del poble i vam fer una visita al Caga Tió. A la Soraya li feia molta il·lusió cagar el Tió del poble! Ja feia dies que em demanava anar-hi.
Al principi deia que no volia pujar perquè li feia vergonya, però al final el va cagar dues vegades!

Per fi ens coneixem!

Portàvem tants mesos esperant poder-nos conèixer que ara que ja sabem qui som ens hem tret un pes de sobre enorme! El que havia de ser el nostre primer dia no ho va poder ser, ja que la Soraya estava malalta i no va venir a la festa de coneixença. Però després d'aquest petit fracàs, no vam trigar ni una setmana en veure'ns les cares. El dilluns següent vaig rebre una trucada de la seva mare per tal fer la primera quedada. Va ser curiós i divertit. Vam quedar a una cafeteria del poble a les sis de la tarda. La sensació de quedar amb algú que no saps qui és la definiria com estranya. Aquella va ser una bonica quedada amb la Soraya i la seva mare, on ens vam fer un munt de preguntes sobre aquelles coses que ens interessava saber les unes de les altres.
Més endavant vaig anar a buscar la Soraya a l'escola i vam anar a berenar les dues soles. Ens vam passar una bona estona parlant i rient. A la Soraya li agraden molt els cavalls, i m'explica sempre les seves aventures. Aquell mateix dia vam fer una llista de coses que volíem fer juntes, idees com fer polseres, fer galetes o anar d'excursió, van anar sorgint.
Per tal de començar a fer alguna de les activitats que ens havíem proposat de fer juntes, la setmana vinent vam cuinar galetes! Ens ho vam passar molt bé! Quan les galetes estaven fetes, nosaltres estàvem ben blanques de farina!